Mia Llauder

Retrats

The series Portraits recounts the relationships that ceramist Mia Llauder has built over the years with people who have influenced her, friends and acquaintances who have been shaping her life through experiences, both good and bad, but always leaving their mark on her.

Thus, the ceramic sculptures by Mia Llauder in the series Postraits are relational art in at least three ways: morphologically, owing to the articulated nature of modular pieces that, linked between one anoyher, generate relational structures; emotionally, because each of these sculptures is the portrait of a human relationship that created emotional ties reconnecting the life experiences structuring the being of Llauder with that of others; and socially, because in being exhibited and made public they have been socialized but, moreover, thanks to or because of their articulated nature, have been deployes and developed with the visitor constructing, being constructed, together.

With the elements that have been made over the years and that have been incorporated in a sampling of basic units that Llauder stores in a typesetter drawer and that like the lead letters of a graphic artist, chain together, aligning to write their stories, she has been building these pieces.

 Anna Pujadas

Professor of Theoty and History of Desing at EINA, University Center of Desing and Art.                 

A la serie Retrats es relaten les relacions que al llarg dels anys la ceramista Mia Llauder ha anat construint amb persones que l’han influenciat, amics, coneguts, que han anat modelant la seva vida amb experències bones y dolentes però que l’han marcat.

Així aquestes escultures ceràmiques són un art relacionat almenys de tres maneres diferents: ho són morfolòlicament, per la naturalesa articulada de peces modulars que lligades entre elles generen estructures relacionals; ho són sentimentalment, perquè cadascuna d’aquestes escultures és el relat d’una relació humana que ha creat lligams emocionals i relligat les experiències vitals estructurant el ser de Llauder amb els altres; ho són socialment, perquè en exposar-se i fer-se públiques s’han socialitzat però endemés gràcies o mor del seu caràcter articulat, s’han desplegat i desenvolupat amb el visitant construint, construint-se, junts.

Amb els elements de mostrari d’unitats bàsiques que ha anat fent Llauder i que guarda en una calaixera de tipògraf i que com a lletres de plom d’un grafista, connectant, alinant per escriure els seus relats, ella ha anat construint aquestes peces.

Anna Pujadas

Professora de Teoria i Història del Disseny a EINA, centre Universitari de Disseny i Art adscrit a la UAB